Jorgina LucasCostos econòmics i ictus: Jorgina Lucas Noll

Objectiu principal: Tesi doctoral per article/s

Finalment, amb les dades que disposem del procés assistencial, volem avaluar econòmicament els costos directes i indirectes tant del procés com de les seves conseqüències en discapacitat. Els costos directes de l ’ictus representen, en alguns països industrialitzats, entre el 2% i el 4% de la despesa sanitària total. Cada ictus suposa una despesa mitja de 4.000 euros durant els tres primers mesos de la malaltia, no inclosos aquí les baixes laborals del propi pacient ni de la seva família. A Espanya, actualment, unes 300.000 persones presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional per haver sofert un episodi d’ ictus, estimant-ne en la població general un cost al voltant de 21.500 €/any. La conversió del temps dedicat a les cures a xifres monetàries fa que el cost estimat de les cures informals oscil·len entre 801,7 i 1.243, 9 milions d’euros (cas base). Si modifiquem el cas base, en funció de les hores associades a comorbiditats, s’estima que ascendeixi entre 1.125,3 i 1.746,0 milions d’euros. Es pot observar, com les dades son coincidents en quant a costos de l’ ictus en el primer any i també en la partida referida a la despesa hospitalària es la de major pes en relació als costos directes sanitaris. En els anys següents a l’ ictus, els costos directes sanitaris son menors degut als menors costos hospitalaris, en contrapartida que augmenten les altres partides, sobretot rehabilitació, medicació activa i les consultes externes.

La despesa mitja d’un pacient amb malaltia cerebrovascular fou de 6.123 euros per alta, que sols la supera en el cas de les neoplàsies que es situa en 6.620, 59 euros per pacient. Els casos d’ictus aguts tingueren mes despesa (6.922 euros) i dels quals, els quirúrgics que es situa al voltant de 25.505 euros per pacient, varen ser cinc vegades mes cars que els ictus no quirúrgics (5.163 euros). Per comunitats autònomes, les despeses mitges mes elevades per malaltia cardiovascular entre els hospitals del SNS, es van calcular a les comunitats de Canàries (7.210,11 euros), Madrid (6.435,72 euros) i Catalunya (6.423,57 euros). En canvi, les comunitats autònomes amb menor despesa varen ser La Rioja (4.502,07 euros), Ceuta (4.855,84 euros) i Extremadura (5.559,35 euros).

No es disposa d’estudis sobre quins factors s’associen als costos, ni a la seva distribució i si hi ha costos modificables i/o prevenibles, o alternatives de cures més eficients. Per tant, no sols reduir la carrega que representa l’ ictus en el propi pacient, la família i la societat, suposa un repte per als professionals sanitaris, els sistemes de salut i la comunitat científica sinó també la maximització dels recursos disponibles.

Director: Prof. Josep Vaqué Rafart
Autora: Elvira Torné Vilagrasa